EL PACTE (Part 1)

Em dic Núria i tinc trenta-dos anys. En fa més de set que surto amb en David i cinc que vivim junts. L’estimo amb tota la meva ànima i em consta que ell sent el mateix per mi. Per molt que m’hi esforci, no podria imaginar-me la meva vida sense ell. Quan tinc un mal dia, en tinc prou amb abraçar-lo amb força per sentir-me millor. En David i jo no discutim quasi mai. Que quin és el secret? És ben senzill: tots dos ens preocupem sincerament de la felicitat de l’altre.

Tanmateix, de vegades tot l’afecte del món no és suficient per mantenir viva la passió. Durant els nostres primers set anys junts, en David i jo havíem estat totalment fidels (bé, almenys jo no li havia fet mai el salt, i posaria la mà al foc que ell tampoc). No era capaç de concebre la idea de fer l’amor amb un altre home. Tot i així, he de confessar que els últims anys havien suposat una lenta però contínua decaiguda de la nostra activitat sexual. Poc a poc, havíem anat passant d’una primera etapa en que tot eren rampells de passió en què jo podia estar ajupint-me per obrir el forn i que ell se m’apropés per darrere i m’empalés enmig de la cuina sense previ avís, a una vida sexual de matrimoni pansit, limitada al reglamentari polvet de dissabte a la nit (en el millor dels casos, sempre que el Barça no hagués perdut…).

Jo no havia volgut fer-ne cas, però el fet és que feia temps que el sexe entre en David i jo havia esdevingut monòton. I que ningú m’entengui malament: no és que no ens atraguéssim físicament. No som pas un matrimoni corcat de seixanta anys. Encara que m’estigui malament dir-ho, sóc una dona força atractiva: alta, de figura esvelta i llargues cames, amb una pitrera considerable, llarga cabellera morena i ulls verds. I, pel que fa a en David, no us ho podeu ni imaginar. És un tros d’home: fa més de metre noranta d’alçada i té les espatlles amples d’un Hèrcules. Va al gimnàs amb regularitat i es nota: té els braços que podrien aixecar un portaavions, un pit fibrat que sembla fet d’acer i uns abdominals que ni en Cristiano Ronaldo. A més, té uns ullassos marrons que només amb mirar-me fixament em fan embadalir.

El problema, doncs, no era de manca d’atracció física. A mi en David em posava moltíssim. El problema és que, amb el temps, tot allò que fou especial esdevé quotidià i, com a conseqüència, acabem per avorrir-nos-en.

Darrerament em masturbava molt sovint. El més curiós és que la gran majoria de vegades, pensava en en David. Segons com es miri, pot semblar estrany que em fiqués a la dutxa per masturbar-me pensant en ell, quan el tenia allà mateix, assegut al sofà, i podia estar fent-li l’amor. Però el fet és que, des de feia algun temps, si volia arribar a l’orgasme només ho podia fer en la intimitat d’aquella dutxa, on tancava els ulls i deixava volar la imaginació mentre m’acariciava el clítoris.

Ell no me’n deia res, però jo sabia que sentia el mateix. No dubto que ell també es masturbava tant o més que jo, en aquella època. A més, des de feia un temps s’havia anat incrementant la freqüència dels dissabtes en què experimentava problemes d’erecció quan érem al llit. No és que no se li endurís, però jo sabia que aquell estat era el de “senyera a mitja asta”, en que aconseguia arribar a la solidesa justa per a acomplir el tràmit de penetrar-me, però que distava molt d’aquell amb què els primers anys m’ ensartava com una oliva, fent-me cridar com una esperitada. Ara tot el que teníem era una versió descafeïnada, desnatada i amb sacarina d’allò que havíem tingut.

Com en els somnis etílics dels millors romàntics bevedors d’absenta, la salvació arribà gràcies a l’art, en aquest cas a la música. Una tarda, fa uns quants mesos, vaig arribar de la feina abans que en David i vaig masturbar-me. Just en acabar, vaig encendre una cigarreta i vaig posar la ràdio. Hi sonava un tema de Joaquín Sabina. Mentre em fumava la cigarreta, anava endreçant els plats de l’esmorzar sense fer gaire cas de la cançó. Però llavors, tot de sobte, la veu rugosa del cantautor digué aquella frase que m’arribà a les entranyes: “Antes de que me quieras como se quiere a un gato, me largo con cualquiera que se parezca a ti”.

Era això el que ens estava passant? Allò que un dia havia estat passió desenfrenada s’havia convertit en un amor fraternal? Vaig deixar estar els plats de l’esmorzar i vaig seure al sofà. Vaig encendre una altra cigarreta. Havíem de fer-hi alguna cosa. No estava disposada a permetre que acabéssim així. De ben segur que en David era la persona més important de la meva vida, i jo de la seva; érem companys, amics, confidents… però jo volia que ell em tornés a veure com una amant, com la dona atractiva que fa que el seu membre s’enfili fins a rivalitzar amb la Torre Agbar.

Quan arribà en David, vaig dir-li que havíem de parlar. En comentar-li què era el que em preocupava, va confessar-me que ell ja feia temps que tenia la mateixa sensació. A la nostra relació li faltava picant. Vam estar d’acord que calia fer-hi alguna cosa. De cop i volta, se m’il·luminà una bombeta d’aquelles que als dibuixos animats acompanyen les idees. Mentre notava com un somriure trapella s’apoderava dels meus llavis, vaig etzibar:

-David, tu tens alguna fantasia que encara no hagis realitzat? Alguna cosa que sempre has pensat que et posaria a cent, però que mai t’has atrevit a confessar…

En David emeté un riure un pèl nerviós, i respongué:

-Dona… tothom en té alguna, de fantasia inconfessable… I tu?

Vaig assentir amb el cap. Amb el somriure d’una gateta en zel que s’aproxima a un tigre de bengala, vaig abraçar-lo i vaig dir-li:

-Et proposo un tracte: tu i jo ens comprometem a fer realitat la fantasia més morbosa de l’altre, sigui quina sigui. Tu ho fas per mi i jo ho faig per tu.

-Vols dir? –digué en David, provant de dissimular que se li queia la baba només de pensar-hi-. Mira que jo tinc molta imaginació… i he vist moltes pel·lis porno!

-Cap problema. Jo em comprometo a fer tot el que tu em demanis, sigui el que sigui. Durant una nit, em sotmetré a tots els teus designis; i una altra nit, tu et sotmetràs als meus. Tracte fet? –vaig fer, allargant-li la mà com una business-woman.

-Tracte fet –digué ell, estrenyent-me la mà.

Ara només calia decidir qui ho faria primer. Ens ho vam jugar a cara o creu i vaig guanyar jo.  Fent-me l’enigmàtica, vaig dir-li que estigués preparat per dissabte a la nit, perquè viuria experiències noves.

En pocs dies tindria en David a les meves mans per fer realitat la meva fantasia més perversa. Tenia molt clar què faria. M’ho havia imaginat centenars de vegades mentre em masturbava. I ara ho podria fer!

El millor de tot plegat era que no calia ser un geni per adonar-se que el nostre pacte entre cavallers seria el rajolí de tabasco que la nostra vida sexual necessitava. Només de pensar en allò que estava per venir, ja em notava el tanga xop com no recordava haver-lo sentit en molt de temps. Aquella nit, quan ens ficarem al llit, en David s’aproximà fent-me notar la duresa del seu penis, que em fregava els glutis. Vam fer l’amor. I no era dissabte.

……………………………CONTINUARÀ

Aquesta entrada s'ha publicat en El Pacte i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s